null

Tot sobre l'Autisme

Què és?

El trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn neurobiològic del desenvolupament, que ja es manifesta durant els tres primers anys de vida i que perdurarà al llarg de tot el cicle vital.

Els símptomes fonamentals de l’autisme són dos:

  • Deficiències persistents en la comunicació i en interacció socials.
  • Patrons restrictius i repetitius de comportament, interessos o activitats.

Els signes que poden ser indicatius de TEA en els infants són:

  • Al parvulari i a l’escola, hi ha manca d’interès pels altres nens.
  • No comparteixen interessos (no acostumen a assenyalar amb el dit allò que els crida l’atenció per compartir-ho amb l’altre).
  • Absència de joc simbòlic (donar menjar a les nines, fer dinar amb la fireta, jugar a cotxes com si fossin de veritat, etc.).
  • Hi ha poc contacte visual i no observen l’expressió de la cara de l’interlocutor quan veuen plegats alguna cosa inusual. No acostumen a fer la rialla social.
  • El seu llenguatge, si n’hi ha, és literal (no entenen les bromes, els acudits, els dobles sentits ni les metàfores).
  • Eviten el contacte físic o els hi agrada poc. Acostumen a tenir hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva. Sovint hi ha poca sensibilitat al dolor.
  • Reaccionen poc davant la veu dels pares, cosa que pot fer sospitar un dèficit auditiu.
  • Tenen interessos inusuals. Aquest són repetitius i no compartits.
  • Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i autoestimulants, com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans o caminar de puntetes, entre altres.
  • Els que presenten més nivell intel·lectual noten que són diferents, i no entenen què els hi passa. Són la peça del puzle que no saben acoblar-se ni encaixar, en el tauler social.

El TEA, no és originat per una única causa. Es tracta d’un trastorn plurietiològic, on diversos dels factors afavoridors d’aquest trastorn, son encara desconeguts.

Actualment sabem que hi ha factors genètics, que expliquen una major incidència en algunes famílies i una alta concordança entre els bessons univitel·lins.

També hi ha factors ambientals, que actuen com a factors de risc, propiciant l’aparició del trastorn. L’edat avançada dels pares, la ingesta de tòxics i determinats fàrmacs durant l’embaràs (valproat), així com el baix pes al néixer, son factors que s’han pogut relacionar amb l’aparició del TEA.

Queden per tant, ben descartades, les antigues teories psicològiques, que sostenien que l’autisme era afavorit per una relació freda i poc empàtica dels pares cap al nadó, (teoria de la mare nevera). Teoria que va provocar sentiments de culpa, als pares i mares de nens amb TEA.

Per altra banda, la prevalença del TEA, segons els DSM-5, s’estima que és al voltant del 1% de la població. Afectant tant a la població infantil com a l’adulta, ja que el trastorn afecta a la persona durant tot el cicle vital.

Afecta amb més freqüència als homes que a les dones, en una proporció de 4 a 1.

Aquest increment del nombre de persones afectades, tant es pot explicar per la millora en el diagnòstic, que ha fet aflorar nous casos no diagnosticats anteriorment, com per un possible augment del nombre d’afectats i canvis en els criteris diagnòstics en el DSM-5.

Símptomes

Tota síndrome clínica presenta, a part dels anomenats símptomes fonamentals, nuclears o patognomònics, i que constitueixen la base de la seva definició, un conjunt de símptomes secundaris o associats (que no són necessaris per incloure a un subjecte particular en una categoria diagnòstica donada) i que poden variar notablement en cada individu.

Pel que fa a l’autisme, un símptoma associat de primer ordre el constitueix la discapacitat intel·lectual, que afecta un 50%, aproximadament de tota la població, ja que, contràriament al que s’ha manifestat moltes vegades i sense fonament, una proporció important de la població que pateix aquesta síndrome presenta un QI dins dels límits de la discapacitat intel·lectual.

Conjuntament amb la discapacitat intel·lectual, es presenten els símptomes secundaris de l’autisme més freqüents són:

  • Hiperactivitat (infància)
  • Hipoactivitat (adolescència i edat adulta)
  • Humor làbil
  • Baixa tolerància a la frustració
  • Crisi d’agitació (amb o sense causa aparent)
  • Impulsivitat
  • Autoagressivitat
  • Heteroagressivitat (menys freqüent que la autoagressivitat)
  • Alteracions del son
  • Trastorns de l’alimentació (hiperselectivitat, pica)
  • Crisis epilèptiques (20-25% de la població total)

Faqs

L’autisme es cura?

L’autisme cal considerar-lo, en principi, com un trastorn crònic. És a dir, que la persona que pateix el trastorn presentarà els símptomes (en major o menor grau) tota la vida. Dit això, també hem de dir que a la literatura científica hi trobem alguns casos en que després d’una intervenció primerenca i intensiva, de tipus conductual, han deixat de presentar criteris diagnòstics del trastorn.

Amb el temps empitjora?

Habitualment, les persones afectades d’autisme milloren amb el pas del temps, però pronòstic depèn de diversos factors: gravetat inicial, inici i tipus d’intervenció, característiques de l’entorn familiar i escolar,…

Podrà anar a una escola ordinària?

La inclusió en centres ordinaris dels alumnes afectats de TEA depèn, sobretot, dels recursos de cada centre, i més que res humans. Els alumnes amb TEA necessiten professorat format, suports individuals, així com adaptacions curriculars (metodològiques i/o de continguts) Si l’alumne no rep una resposta satisfactòria a les necessitats individuals, la integració en un centre ordinari pot suposar un fracàs important.

És hereditari?

Degut a que els factors genètics juguen un paper molt important en l’origen de l’autisme, podem dir que, en certa manera, l’autisme s’hereta. Però aquesta herència no és de tipus mendelià (com per exemple el color dels ulls) sinó que és més complexa. El que s’hereta és una predisposició a patir el trastorn en un sentit molt ampli, de manera que quan un home o una dona pateixen la síndrome, els fills tenen més probabilitats de presentar-lo.

Les persones amb autisme són molt intel·ligents?

La intel·ligència de les persones afectades d’autisme és molt variable, i els estudis científics mostren que aproximadament un 50 % d’aquest població pateix una discapacitat intel·lectual de grau divers. D’altra part, els perfils cognitius acostumen a ser molt discrepants, amb àrees que poden situar-se en nivells propers a l’edat cronològica i d’altres molt deficitàries.

Quin tipus d’intervencions són les més eficaces?

Partint de la premissa que l’autisme no es cura i que per tant tota intervenció té un caràcter pal·liatiu, les millors intervencions són les que tenen certa evidència científica. En aquest sentit, els programes psicoeducatius de base conductual i cognitiva i una important implicació de les famílies, conjuntament amb psicofàrmacs (quan convingui), són les més recomanables. I tenint en compte que l’oferta de tractaments per l’autisme és molt extensa, cal descartar tots aquells que no han demostrat objectivament cap tipus d’eficàcia.

Què puc fer?

Quan uns pares sospiten que un fill seu pot estar afectat d’autisme, el primer que ha de fer és comunicar-ho al pediatre, i si aquest no deriva la família a cap servei especialitzat, el més recomanable és dirigir-se ells mateixos a un servei del que tinguin bones referències.

Documentació

Tot seguit us adjuntem diverses publicacions. Us les podeu descarregar de forma gratuïta o bé accedir directament a la pàgina web on es troben.

Algunes publicacions estan disponibles físicament. Si en voleu algun exemplar podeu contactar amb nosaltres.

Publicacions en les que ha participat la Fundació Congost Autisme

  • DVD. “L’autisme, una altra forma de viure”. El documental, a través de les imatges del dia a dia de nois i noies que viuen i treballen a la xarxa de serveis Autisme la Garriga i de la veu de familiars i professionals , dóna una visió de la quotidianitat d’aquestes persones greument afectades per l’autisme. Ha estat gravat a la població de la Garriga. Fundació Congost Autisme, setembre de 2015.
    Versions en subtitols en castellà, anglès i francès: El autismo, otra forma de vivir. Autism, another way of life. L’autisme, une autre façon de vivre.
    Publicació disponible en DVD.Veure
  • Autisme la Garriga, projectem futur. Editat en català i castellà el 2009. Edició revisada el 2015 en anglès i francès.
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • Autisme la Garriga, l’obstinada esperança. Fundació Congost Autisme (2008).
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • Autisme la Garriga. 25 anys d’un projecte.Fundació Congost Autisme (2002). Barcelona. Editat en català, castellà i anglès
    Descarregar
  • Treball amb suport per a persones amb autisme severament afectades. ASEPAC (Ed.) (1999). Barcelona. Editat en català i castellà.
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • La esperanza no es un sueño. Actas del V Congreso Internacional Autisme-Europa, Hope is not a Dream.Fundación ONCE (Ed.) (1998). Barcelona 96. Madrid. Escuela Libre Editorial. Editat en castellà.
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • Aportacions a la comprensió i el tractament dels autistes adults severament afectats. Rom, J., Cuxart, F. i Folch, J. (1995). Barcelona. Fundació Congost Autisme. Editat en català i castellà.
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • Els sistemes de representació i de protecció jurídica de les persones disminuïdes psíquiques. Vogel, L. (1990). Barcelona. Fundació Congost Autisme. Editat en català i castellà.
    Publicació disponible en paper.
    Descarregar
  • Aportacions per a un estudi tècnic sobre els autistes adults severament afectats. Rom, J. i Cuxart, F. (1987). Barcelona. Fundació Congost Autisme. Editat en castellà i català.
    Descarregar
  • Autisme: realitat o mite. Fundació Congost-Autisme (1986). Barcelona. Editat en català i castellà.
    Descarregar

Publicacions d’entitats de les que la Fundació és membre

  • Calidad de vida y transtorno del espectro del autismo
    Descarregar
  • Cómo abordar el Transtorno del Espectro del Autismo desde los medios de comunicación
    Descarregar
  • Envejecimiento y transtorno del espectro del autismo
    Descarregar
  • Acoso escolar y trastorno del espectro del autismo
    Descarregar
  • Cómo asegurar mi tranquilidad
    Descarregar
  • Yo también decido
    Descarregar
  • Guía de orientación vocacional para personas con Trastorno del Espectro del Autismo
    Descarregar
  • La comprensión del entorno
    Descarregar
  • Uso responsable y seguro de las Tic en alumnado con trastorno del espectro del autismo
    Descarregar
  • Uso responsable y seguro de las Tic en alumnado con trastorno del espectro del autismo
    Descarregar
  • Tomar decisiones que protegen nuestros intereses legales
    Descarregar
  • Empleo y Trastorno del Espectro del Autismo
    Descarregar
  • Fostering a barrier-free society for people on the autism spectrum
    Descarregar
  • People with autism Spectrum disorder
    Descarregar

Publicacions d’entitats amb les que la Fundació col·labora

  • Monografies núm. 1 – Gener 2019: Els adults amb TEA i discapacitat intel·lectual.
    Descarregar
  • Monografies núm. 2 – Març 2019: Després del diagnòstic. Intervenció precoç en el TEA.
    Descarregar
  • Monografies núm. 3 – Maig 2019: El TEA i el seu diagnòstic diferencial.
    Descarregar
  • Monografies núm. 4 – Juliol 2019: Un model d’èxit de teràpia ocupacional per a persones amb TEA severament afectades
    Descarregar
  • Monografies núm. 5 – Setembre 2019: Autisme i comorbiditat (1)
    Descarregar